La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un fort impacte en l’ensenyament, posant en relleu els desafiaments relacionats amb la transició cap a l’ensenyament a distància i en línia, i, en particular, destacant les dificultats per abordar, mitjançant pràctiques digitals, el compromís dels estudiants i satisfer les seves necessitats relacionals i emocionals. Aquesta contribució proposa una anàlisi del DigCompEdu (Redecker, 2017), el marc europeu de competència digital dels professors, a través d’una comparació amb altres models operatius per tal d’hipotetitzar algunes possibles integracions, a la llum de les teories i evidències més rellevants del període recent. La integració proposada inclou dimensions relacionades amb la comunicació i les habilitats socio-relacionals, així com elements relacionats amb el benestar digital i la consciència de les polítiques locals i globals per a una visió crítica de les pràctiques docents amb les tecnologies educatives en ús en diferents contextos.
Autors:
- Elena Gabbi, Universitat de Florència (Itàlia)
- Ilaria Ancillotti, Universitat de Florència (Itàlia)
- Maria Ranieri, Universitat de Florència (Itàlia)